Caldetes. Cremat. Cerimònia. Crema solar. Mar. Sorra. Calor. Havaneres.
Esteu atents al bloc.
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català
el millor barco de guerra
de la flota d’ultramar.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella
de Palafrugell.
Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya. Visca el "Català!
Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I els mariners de Calella
-el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta,
al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar,
tingueren la culpa els americans
LA BELLA LOLA
Cuando en la playa
la bella Lola,
su larga cola,
luciendo va,
los marineros se vuelven locos,
y hasta el piloto
pierde el compás.
Ay que placer sentía yo,
cuando en la playa
sacó el pañuelo y me saludó
pero despues se acercó a mi
me dio un abrazo
y en aquel lazo
creí morir.
Despues de un año de no ver tierra
porque la guerra me lo impidió
llegué al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón
La cubanita lloraba triste
de veras sola y en alta mar
y el marinero la consolaba
no llores Lola
no te has de ahogar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Vinga Til·lerians!!! Animeu-vos a fer comentaris.