dilluns, 28 de març de 2011

Excursió a Sant Miquel TIL.LERIÀ del Fai



Excursió a Sant Miquel TIL·LERIÀ del Fai
Explicant els sons del vent, que cada dia al capvespre i en mig de les ombres es tornen veus, que dalt la conca del Besòs alguna cosa que no és d’aquest mon envolta el monestir. Entrada ja la nit el cel es belluga, però, no fa cap soroll i el vent calla,com esperant que….
Hola TIL·LERIANS … , m´adresso de nou a vosaltres per fer-vos la següent proposta del calendari Til.leriá. Es tracta, de conquerir un nou territori, viurem altre cop la força de la natura i convertirem el dia en una aventura que de ben segur no trobareu a cap llibre.
El territori en qüestió és SANT MIQUEL DEL FAI, que un cop conquerit per els TIL·LERIANS ja no es tornarà a dir així. SANT MIQUEL TIL·LERIÁ DEL FAI, que serà el seu nou nom, ens espera.
Continuarà properament…. Salut i….
LA SORTIDA ÉS EL DIUMENGE 3 D'ABRIL A LES 10 DEL MATÍ A L'INSTITUT.
PORTEU UNA MOTXILLA I EL DINAR.
CALÇAT ADEQUAT PER A CAMINAR.
CÀMERA DE FOTOS.
ALEGRIA I BON HUMOR.
NOSALTRES PORTAREM LA TIL·LÈRIA.
US ESPEREM.

diumenge, 20 de març de 2011

Crònica de la ferrada


Til·lerians i til·lerianes:

Hem fet la ferrada de Les Baumes Corcades. Hem arribat al peu de les roques i ens hem guarnit amb els arnesos, els dissipadors i hem pres totes les precaucions que calen.
Els que hem aconseguit la fita som:
En Josep Barceló, la Montse Aubets, en Jaume Marqués, en Jaume Subirana i la Teresa Bruach.
Les noies més valentes de l'Institut son: la Raquel i la Marta Marqués, l'Alícia Subirana, la Sara Sobrevals i l'Anna Barceló.
El nostre mestre ha sigut en Josep, que en tot moment en ha assessorat i aconsellat per que no prenguéssim mal i ens ha animat per aconseguir superar els trams tan horitzontals com verticals.
La experiència de la ferrada és una experiència que val la pena provar, sempre i quan no tinguis vertigen, per que si és aixi ho passes molt malament.
És molt divertida i quan estàs al mig i saps que no pots tornar enrere, i que si no segueixes et quedes penjat com un xoriço, treus forces de no saps a on i tires endavant.
Estàs concentrat en tot moment en tot el que fas ja que t'hi va la integritat física i això del instint de supervivència és molt potent.
Al teu cap, tan sols hi ha la frase: Jo puc, jo puc, i és veritat, sí que pots. La següent frase és: si puc fer això, puc fer qualsevol cosa que em proposi, per lo tan també va fer per desenvolupar el pensament positiu.
La dinàmica és fàcil, i sempre s'ha d'estar ben assegurat. És important tenir una bona forma física però no imprescindible, sobre tot per les agulletes que et queden al final del dia.
Un altre és que estàs en contacte amb la natura i les vistes son fantàstiques de d'allí dalt.
En fi, que és un acumul d'energia brutal.
Hem fet un primer tram vertical, un segon tram horitzontal i un tercer vertical.


Us recomanem que ho proveu i que ho gaudiu.
Realment val la pena.
Canya til·lerians!!!!!!!!!!
Tràiler:
http://vimeo.com/21243883
Imatges:
http://www.vimeo.com/21264092

dijous, 17 de març de 2011

FERRADA TIL·LERIANA

Excursió amb itinerari caminat, perfecte per a tota la família, amb potents vistes i aromàtiques olors de boix i un itinerari vertical per els més “comunicatius”. Recordeu els del camí vertical de portar un casc de bici. Tothom interessat en aquesta excursió es pot posar en contacte amb TIL.LERIANS. La proposta es portarà a terme el dia 19 de Març , dissabte , sortint a les .....12h 03 MINUTS....... del migdia, dinar amb bocata per disposar així de més temps, tant per els que fan caminada, com per els que fan ferrada. El lloc de sortida, davant l’escola per anar fins a CENTELLES.
_______________________________________________________________________
La comunicació, necessitat vital de tots els éssers humans.
La comunicació és fonamental ens allunya del aïllament ens acosta al grup i ens permet la relació. De fet, el procés en alguns casos pot ser a la inversa, separar-nos del grup i trencar les relacions, situacions aquestes últimes molt a l’ordre del dia.
La comunicació, en general, és interactiva i espontània, així doncs la comunicació és bidireccional, enviem un missatge i en rebem, o no, un altre, algun despert de turno en pot dir acció/reacció. Això demostra que som emissors i receptors i que utilitzem qualsevol mitja a la bast per fer-ho. Si volem, es clar, podem comunicar-nos amb la parella, els fills, amb el veí, o el seu gat que segurament se l’hi enfot el missatge que rep, diguem teòricament, que fins hi tot ho podem fer també amb el president de la generalitat. Som tan comunicatius, que ho acabem fent amb qualsevol element que ens envolta, qui no s’ha comunicat mai amb la planta de la torreta del balcó, amb un arbre que no se sap perquè ha sortit en el vell mig de la acera, amb aquella pedrota al mig del camí . Sovint la necessitat de fer-ho és tant forta que hi ha qui es comunica amb sofàs amb rodes, alguns els anomenen cotxes. Els ferros també incentiven la comunicació de l’esser humà, qui no ha tingut mai una xerrada o potser monòleg amb la rentadora, la nevera o amb aquesta moda actual, aquells cony d’aspiradors rodons amb rodes que no paren de donar voltes com ximplets i de tant en tant fins hi tot xerren. Tot això està molt bé, i ho entenem com molt natural, però en tots aquests casos el nostre radi d’acció comunicatiu és petit. És una realitat , que a cops de roc la distància del nostre dolorós missatge augmenta, inclús, si modulem amb gran potència el nostre missatge, el que col·loquialment podríem dir a CRITS, els resultats milloren de forma substancial, però no n’hi ha prou. Bé, doncs cap problema, els humans som tan tressuts que avui en dia ja podem comunicar fins hi tot a l’infinit. La tecnologia ens pirra i tant si com no l’hem incorporat als nostres canals comunicatius, ja som comunicadors internacionals, millor que això, comunicadors mundials, o més encara, comunicadors galàctics, qui ho sap, potser som comunicadors universals. Les distancies ja no existeixen, la informació és instantània i el canals il·limitats. És tan rapid, tant potent, tant gran, tant fàcil que podem ofegar-nos de tant de tot, i qui ho sap, potser arribat el cas ningú serà capaç de sentir el nostre missatge d’auxili. La realitat és que la combinació del plàstic i el silici també ens posa, i ens enganxa. Ho fa de tal manera que som capaços de comunicar-nos a cops de dit “penjant” missatges i “baixant” missatges com si fos un magatzem automatitzat de capacitat infinita. El tema dona per molt, només cal obrir un parell de calaixos d’aquest magatzem per descobrir que a dins, hi ha quelcom brutal. Pot ser que algú no hi trobi res, i en canvi altres fins hi tot hi guardin una llibreta de cares, o milers d’amics ben planxats i guardats com mitjons, però es que és un contingut “virtual ”, paraula aquesta que defineix perfectament la indefinició.

Fem un gir a les comunicacions i missatges interpersonals i establim una nova comunicació. Una totalment relaxada, harmoniosa i sensorial amb nosaltres mateixos. Aquesta és una comunicació amb primera instància en la que actuem nomes com a receptors un primer missatge rebut des de l’entorn més proper, el que ens envolta, el que podem tocar, el que podem olorar, el que podem veure el que podem escoltar o el que podem assaborir. És com un miracle, tota aquesta informació entre en el nostre cos, corre fins i tot per les nostres venes i arriba al cervell, transformant-se en poderosa energia espiritual que a la fi ens dona calma equilibri i misteriosament obre el complement perfecte a la recepció, la transmissió. No hi ha hagut esforç, no hi ha hagut predisposició, no em tingut pas de buscar motivació, ni tant sols hem necessitat un interlocutor extern, doncs el nostre interlocutor som nosaltres mateixos, nosaltres i el nostre cos. Tot és a punt, canals oberts i.........
primera transmissió, - peus- esteu ben apuntalats ?, -mans- esteu ben agafades ?, - braços- podeu estirar fort ?....... i les respostes flueixen, una darrera l’altre, fent del camí vertical una aventura purificadora de ment i cos.

Aquesta és una micro crítica social TIL.LERIANA.
Aquesta és una nota informativa TIL.LERIANA

divendres, 11 de març de 2011


Iniciem la primera part de la via pel espoló rocós, superem un primer ressalti vertical que ens diposita en una faixa per on creua la sendera de baixada, seguim per l'aèria paret fins a una gran esplanada on conclou el primer tram.
Seguim per la sendera amb les marques grogues fins a trobar-nos amb les vermelles que ens indiquen l'inici del segon tram.
Aquesta discorre en un llarg flanquejo a través de la faixa de les Baumes Corcades, en la qual no trobarem grans dificultats.
A l'entrada del segon tram tenim la variant del pont nepalès, amb alguns passos atlètics a l'entrada i la sortida del mateix. (Aquest pas és opcional).
Acabada la segona part, seguim per la sendera amb les marques grogues, creuem les carretera i prosseguim fins al tercer tram, est és bastant desplomat i atlètic, en el trobarem una escala que ens permet superar un sostre, després una curta sendera ens condueix a un últim ressalti que ens diposita en el cim del Puigsagordi (972 mts).

Dificultat: 
Segons el tram.

Desnivell:  330 metros

Recorregut:  2500 metros

Temps:    Aproximació: 15’
                Ferrata: 2h

                Tornada: 45’