dilluns, 10 de març de 2014

RENAIXEMENT


  1. Fa molt molt temps...
    Ei, Til·lerians.
                    recordeu els bons moments que vam passar.
    Fa molt temps...
    Varem deixar coses pendents: una obre de teatre, excursions, una rua que teníem ja mig lligada,...       
    Fa temps...
    Que pensàvem organitzar una trobada per riure una estona pels bons moments del passat i per, planificar, si cal, més bons moments pel futur.
    Ara...
                    Com ho veieu?... Dieu la vostra....Esperem notícies....
    És curiós veure com DISFRUTEU del dia a dia, és aquesta la vostre gran aventura ?.

    Sortir de casa i fer aquell MOVIMENT just i necessària per no ser trinxat per la porta.

    CAMINAR per el carrer i ESQUIVAR amb gran DESTRESA postes de senyals,rètols i semàfors.

    Sou capaços de MOURE-US en mig estranys animals racionals i no ser devorats.

    POTENCIA muscular és la que feu servir per girar la complexitat trigonomètrica del volant del cotxe.

    Gran CONCENTRACIÓ necessiteu, per just, posar les monedes del cafè de mig matí.

    FORÇA i TENACITAT per prémer la tecla d'aquell teclat que com agulles punxen els dits.

    BONA GANA us fa falta perquè pugeu digerir el mateix dinar de fa dos dies i que d'aquí a dos dies serà el mateix però.... diferent ?

    SERENITAT i "temple", per saber que la foscor de la nit no us atraparà abans no s'acabi la feina.

    ULLS de GAT son els que heu de tindre perquè pugeu arribar al portal de casa sense que cap cantonada us esgarrinxi la pell.

    REALITZATS, SATISFETS son les paraules que defineixen la sensació que corra per el vostre cos,tot i asseguts al sofà ESPERANT LA GRAN AVENTURA QUE TORNARÀ  A SER DEMÀ.

    Però........el millor per els Til.lerians és que...




    DISFRUTEU del MOVIMENT de CAMINAR i ESQUIVAR  amb DESTRESA les branques dels arbres.  
    MOURE-US
    amb POTENCIA  CONCENTRACIÓ FORÇA i TENACITAT us farà agafar BONA GANA. 

    La SERENITAT de la natura us envoltarà perquè amb visió clara d’ULLS de GAT retrobare-ho  el camí que porta a sentiu-se REALITZATS i SATISFETS. 






    VOLEU VINDRE A AQUESTA NOVA AVENTURA  TIL.LERIANA ?   



       

     MIAU!!!!!!!


divendres, 7 de març de 2014

VINT-I-VUIT



Fa molt molt temps...
Cel fosc, immensa foscor, dalt del cel hi ha un cel de caritat
Cel fred, immensa fredor, dalt del cel hi ha un cel de quietud
Cel engalanat, immensa lluentor, dalt del cel hi ha un cel serè





        A la vall la nit ja fa hores que hi campa en total llibertat. Els camins s’afanyen per arribar.
        La nit calmosa, els serena el neguit. 
       Arbres immòbils busquen en el cel, el que foscor de nit els ha pres. 
       Ocells ja fa estona callats, ofereixen a la nit cant silenciós.
       Mestressa de tot el que hi ha i no hi ha a la vall, la nit truca a l’últim racó que encara no s’hi ha ajagut. 
       Llit d’espessa manta blanca estén sobre el poble, convidat calmós és la nit, que ben rebuda, espera pacient sobre teulades com coixí. 
       El silenci crida per tots els racons i a la fi, la nit fa nit al poble.

       En poble, vint-i-vuit cases dormen, en poble, vint-i-vuit carrers reposen. 
       Vint-i-vuit xemeneies fumen esperat quelcom. 
       Tancats, vint-i-vuit portals amaguen darrera qui sap que. 
       Vint-i-vuit, són les finestres per on la nit espia pacient la cambra de vint-i-vuit belles noies. 
       -BONA NIT, vint-i-vuit desitjos i l'últim alè, vint-i-vuit espelmes entreguen l’estança a la nit. És nit on ha de ser, nit és tot, serenor i quietud sota el seu jaç vint-i-vuit dormen amb la nit.
Cel fosc, immensa foscor, dalt del cel hi ha un cel de caritat
Cel fred, immensa fredor, dalt del cel hi ha un cel de quietud
Cel engalanat, immensa lluentor, dalt del cel hi ha un cel serè




         Vint-i-vuit anys van passar, amb les seves nits, i cada nit, la nit ajaguda sobre manta blanca, adormia els pensaments de les vint-i-vuit noies del poble de vint-i-vuit cases.
         Però aquella nit, sobre del jaç que tapava el poble de vint-i-vuit carrers, el cel fosc de nit, i serè , lluïa engalanat d’estels. 
         Les cingleres dormien amb nit com companya, fosques de nit que les abraçava.                   Penya-segats i fondalades amagats per nit, i tot semblava no ser-hi. Gegants de roca que no hi eren, alçats per tocar el cel lluent i serè. Però aquella nit, dalt de les cingleres la foscor de la nit lluitava amb gris adversari, que del cel de quietud fluïa.
        Lluita silenciosa de lentes formes, la nit encobrir procurava gris guerrer, que mica en mica guanyava posicions en batalla que blanca llum deixava com a rastre. La bel·ligerant grisor, conquesta oferia a blanca llum de lluna, senyora ja dels cims. 
        Esforços, com paraules de mesquí inútils esdevenien, però vençuda no volia ser fosca nit. – NOBLE PACTE HE DE FER AMB BLANCA LLUM.

                                                                                                                                                                                                                              Cel fosc, immensa foscor, dalt del cel hi ha un cel de caritat
Cel fred, immensa fredor, dalt del cel hi ha un cel de quietud
Cel engalanat, immensa lluentor, dalt del cel hi ha un cel serè




        Aquella nit, única nit, la nit i nova companya juntes dalt de la cinglera, podien ja passejar.
        Nit, única nit en que la nit només era mestressa de les ombres que blanca llum de lluna no podrà il·luminar. 
        Nit calmosa, enlluernada de lluna plena, nit enlluernada de sàvia llum blanca. Arbres matolls i roques, oferien humilment les seves ombres a pacient nit.
        Blanca tafanera llum de lluna. Curiosa tafaneria aquella nit, única nit, tafaneria suau que lliscava blancor cinglera avall, per a la fondalada més fonda arribar. Allà, fonda foscor de nit secret amagava. 
        Nosa feia la nit a fabulosa blancor de llum. _DEIXA’M ENTRAR.
        Cada nit, la nit protegia allò que no és nit a la nit. Res podia canviar, res podia passar, si només nit omplia la fondalada. –JA SÓC DINS
        Lloc de nit protectora, presó de foscor, que mai ningú havia il·luminat. - NO ENTRIS MÉS, NO CAL
        Estona de retrets, calma de fets, a la fi, el silenci va tornar a la fondalada, que llum blanca reconada a reconada resseguia. Silenciós caminar blanc, mentre ombres de nit fosca s’ho miraven. Dalt del cel, immensa lluentor, cel serè, cel de caritat, sota joia de foscor ombres quietes s’estiraven suaus i mandroses.
        Però quelcom que no és nit, quelcom que no és blanca llum, sota vauma estreta i terrosa es mou. Mica en mica ombres immòbils tornaren fosques danses que sacsejaven la nit, única nit. En forat de vauma és mostrava ésser de no se sap de on. 
        Sortint anava lentament com criatura que neix, pessebre de vent l’envoltava.
 - UN ÉSSER ÉS MOU PER LA FONDALADA. Secret guardava la fondalada i foscor la nit l’hi regalava. Secret que nit guardava, secret que nit ha perdut, secret ja no és
ÉS L’ÉSSER DE COS FORADAT EL QUE ES MOU PER LES CINGLERES DE BLANCA LLUM DE LLUNA. VINT-I-VUIT FORATS ENGALANEN EL SEU POSAT. ÉSSER AMB VINT-I-VUIT FORATS I UNA LLARGA MELENA. ÉS AQUEST ÉSSER QUE QUAN PER LES CINGLERES CORRE, EL VENT, SUAUS SOROLLS FA AL PASSAR PER ELS VINT-I-VUIT FORATS DEL SEU COS, MENTRE LA LLARGA MELENA MAI NO S’ENREDA A CAP ESBARZER. SÓN ELS SUAUS SOROLLS DE LA CRIATURA ELS QUE SEDUEIXEN A LES NOIES QUE ELS ESCOLTEN. ÉS L’ESSER QUE QUAN LES NOIES PUGEN ENCISADES CINGLERES AMUNT LES FESTEJA UN COP AL MES, SEMPRE SOTA LA BLANCA LLUM DE LA LLUNA PLENA, UNIC TESTIMONI DEL QUE SUCCEEIX. ÉS AQUESTA CRIATURA QUE ELS HOMES BUSQUEN ENGELOSITS, FALTATS DE DOLÇOR DE DONA.
        Lluita el vent per arrancar les ombres de la nit. Lluita el vent mentre l’ésser s’enfila fondalada amunt.


Cel fosc, immensa foscor, dalt del cel hi ha un cel de caritat
Cel fred, immensa fredor, dalt del cel hi ha un cel de quietud
Cel engalanat, immensa lluentor, dalt del cel hi ha un cel serè



        Sota manta blanca, nit plàcida on vint-i-vuit cases dormen, nit plàcida on vint-i-vuit carrers dormen, vint-i-vuit son les adormides xemeneies, adormits son els vint-i-vuit portals, mentre, en plàcida nit, dormen les vint-i-vuit finestres, llum que dorm en vint-i-vuit espelmes de dolces vint-i-set noies.
       -SONS D’AMOR ESCOLTO
       Sons llunyans com estels al cel, sons de silenci misteriós, sons encisadors, perfum d’amor sota els llençols.
       Espelma encén la cambra de llum de cera i marbre.
       Dolces ombres de noia de dolces formes, cabells foscor de nit cintura avall no gosen continuar.
       Noia en fines teles fins portal que ja no amaga qui sap què, cerimònia de comiat, abans que foscor de nit plàcida l’adormi aviat. Camí mandrós que fina seda el raspalla, fina, engalana peus de cristall de pas sensual, amunt enfilen sota manta blanca de plàcida nit. Noia llueix, llum de fil d’espelma, només resplendor de cera dins el jaç de plàcida nit. A la fi, estel vespertí ja l’hi mostra camí, camí serè sota blanques cingleres de blanca llum de lluna, cel serè ja és encès. Sons, que noia omplen de desitg, sons que regalimen cinglera avall per cerimònia començar. Junts, la nit, única nit darrera les ombres, amb blanca llum dalt del cel, convidats hi són. Fuig el camí quan corriol pren la mà de la noia. Sons filen des del cim. De dalt, so tafaner baixa per resseguir el cos de noia sota fina seda blanca com blanca llum de lluna. Vent suau acarona els cabells foscor de nit amb danses d’amor.- JA SOC AQUÍ. Dibuixa sensual cos de noia càlid vent sota teles que dansen cel amunt de cos nues. És l’esser, que festeja blanca pell de llum de lluna, mentre llarga melena pren cabells foscor de nit.

Cel fosc, immensa foscor, dalt del cel hi ha un cel de caritat
Cel fred, immensa fredor, dalt del cel hi ha un cel de quietud
Cel engalanat, immensa lluentor, dalt del cel hi ha un cel serè




J.B.