VIATGE A MONTSERRAT TIL·LERIÀ

..... al cel els àngels recreant-se del lloc on vivien, van construir una bellíssima muntanya, tota ella feta de celestials penyals i originals figures que, des de la llunyania, serrada esdevenia.

Un bon dia, el Gran Ésser s’hi va passejar i, al veure-la, es quedà fins i tot atordit al saber que tot jugant

els àngels poguessin haver construït aquella muntanya que ocupava tant de cel, va ordenar doncs, que

fos baixada a la terra. Aquesta feina se li va encarregar a l’arcàngel sant Miquel. Tenia que conduir-la

fins al mar, per semblança a vaixell. Primer, amb uns núvols trenant unes cordes molt gruixudes, després

en un extrem de la muntanya i van fer un forat, pel que hi pessaren les cordes. Ràpidament van començar a despenjar-la del cel, l’arcàngel assegut a la cadireta que formava aquell forat, anava guiant la maniobra. Però, la muntanya pesava moltísim, i just abanç de tocar terra ferma, les cordes es van trencar i

estrepitosament, la muntanya es va precipitar al terra. Per sort l’arcàngel va tindre temps d’apartar-se de

fallida maniobra. Com a resultat de monstruós xoc, dotzenes i dotzenes de grans boles de pedra van quedar esteses als voltants de la muntanya. Però els àngels, incansables i obedients, van decidir arrossegar-la per terra fins al mar. Agafant els trossos de cordes que els quedaven i tornant-los a passar per el forat tibaren altre cop. Teníen molta força, passió i fe, però era tanta la voluntat que altre cop les cordes es van trencar sense ni tant sols una passa fer moure la muntanya. Decidiren de moment doncs deixar-la allí i consultar al Senyor per saber el que fer. I el senyor, observant el bon efecte que feia aquella muntanya tant original al vell mig de terres tant boniques digué: -- fora cordes, que aquest serà per sempre el seu sant lloc --.

Anem a SANT JERONI, a Montserrat. Iniciarem el VIATGE per la Canal de Sant Jeroni. L’itinerari és de 5,998 Km amb un desnivell de 490,85 mts --perfecte per a tota la família --. L’excursió és POTENT, divertida com sempre, i és que és TIL.LERIANA. Un contingut visual únic, us farà percebre quelcom que de ben segur no es troba; ni a casa, ni amb la família, ni amb la parella, ni amb els amics, ni a l’escola, ni a la feina, ni a la ciutat, ni... ni us ho podeu imaginar.. La ruta és circular i finalitza al Monestir on podem berenar. AH! Si veieu un CAVALL, un ELEFANT, o una MÒMIA, no els hi feu cas, doncs estan en el seu hàbitat natural. Compte amb les escales, doncs al final de tot n’hi han unes que ....

Tothom interessat en aquesta excursió es pot posar en contacte amb TIL.LERIANS. La proposta es porta a terme el diumenge 1 de Maig , sortint a les 8:45 i 06 segons del matí, en el lloc de sempre, davant l’escola. Portar bon calçat, anorac prim per el vent... , bocata per dinar, força aigua i algun caleró per fer un gelat al arribar al monestir.

Podem parlar del recorregut alternatiu, per la gent que vulgui pujar a SANT JERONI i tornar al monestir juntament amb la resta de TIL.LERIANS.

LA CRÓNICA

Crònica de la Sant Miquel Til·leriada del Fai

Benvolguts seguidors til·lerians:
Hem conquerit Sant Miquel Til·lerià del Fai. La nostra fita és aconseguir guanyar territoris per que siguin til·lerians, i de mica en mica, apropiar-nos de tot Catalunya. Imagineu: Catalunya til·leriana.
La sortida va ser molt emocionant i divertida.
Vam arribar a Riells davant nostra la grandiositat de la roca, LA PARET PO i al costat la fina

aresta del ASPARO TENEBRÓ.

 des d'allí vam sortit cap a Sant Miquel del Fai: 4 Km, deia el cartell, el que no deia és que son tots de pujada, i quina pujada. De seguit vam arribar a la ROCA DEL BOLET D’EN PAPET, un pastor de baques de ja en fa molts.... i que mentre el remat pasturava-grimpava ell s’endormiscava sota la vermelló de la seva vauma.

Hi havien llocs que pujàvem de quatre grapes com ara el PAS DEL TRINXA BAQUES i la següent

remuntada per la CANAL DE LES BAQUES VALENTES. La roca desfeta del terra explica les conseqüències d’una relliscada i el resultat final que te, al menys per les baques.

El paisatge meravellós. No sé si us adoneu que al costat de casa tenim indrets meravellosos i que no cal anar gaire lluny.

Al migdia, ja a Sant Miquel vam dinar uns entrepans que estàvem boníssim, amb la gana que teníem, hasta un bou ens haguéssim menjat.
Que us hem de dir de Sant Miquel del Fai, que si no hi heu anat, ja podeu córrer-hi: els salts d'aigua, el paisatge de la Vall del Tenes, meravellós, i en mig del corriol, EL ROC PLATJA un pedrota de dimensions considerables, que com si volgués rodolà cinglera avall permet al TIL.LERIÀ pujar-hi al damunt i fer una bona exposició solar per enfortir l’ossada.

Just fa nord el tombar del camí, una senyal ens mostra que ja ens trobem en LA FEIXA ROSEGADA, doncs un parell de pins tombats ben formosos ens barren el pas. Les arrels rosegades delaten la zona on som i qui ens podem trobar.

-hi i ho veureu, es clar que serà diferent per que no hi haureu anat amb nosaltres.
Ah, m'he oblidat de dir-vos que fam fer un amic inesperat, un gos, al que nosaltres anomenàvem "Quico" ens va seguir tota la estona i va pujar com nosaltres. Per un moment vam pensar que era una cabra disfressada de gos, però sembla que no ho era, era un gos, o no??
Ben dinat fam fer el mandra per la herba. Alguns van fer una migdiada amb ronc inclosos i altres van anar a pujar per unes pedres properes a l'indret dels mandrosos.
Vam baixar a una cova petita i humida i tornarem un altre cop pel camí, pel mateix camí, no, no, per un altre camí.
La majoria van optar pel camí "giri" i alguns tocats de l'ala van a anar a fer de cabres pel mig de la selva.
Selva??
Hi han viatgers intrèpids que van a les selves llunyanes, i altres com nosaltres que ens busquem les selves al costat de casa, és més barat i més còmode ja que al mateix dia estàs a casa i no has d'agafar cap avió.
La selva era un camí inexplorat entre les els cingles i les roques.
Com una ferrada sense arnés, vaja.
Com que els "cabresbojes" ja habiem fet la ferrada i som uns expertissims escaladors no ens va costar gens.
Només tinguérem que estripar-nos els vestits per passar pel mig de les bardisses, desolar-nos les mans i esgarranxar-nos les cames.
Miravem abaix i no veiem el final. Allí hi haviem espàrrecs, ja que els jubilats no passen per aquells llocs, i vam veure un gripau babau gros i lluent.
En algun lloc, trepitjaves i no hi havia terra, era la malesa. Si relliscaves, et podies quedar penjat com un xoriço i punxat per tot arreu per les herbes que enredaven per a tot el cos, de fet aquest salvatge itinerari de sortida de SANT MIQUEL TIL.LERIA DEL FAI, be el podem batejar amb nom ben escaient,
EL PAS NEGRE DESTI NO.  Els “cabresbojes” saben el perquè.

Al arribar abaix, ens vam treure les sabates per creuar el riu i vam saltar al camí "guiri".

Estem preparats per a la propera aventura.
Fotos de l'aventura